La Ciencia Ficción

La AFI describe el género de ciencia ficción como "un género que une una premisa científica o tecnológica con la especulación imaginativa. Aún si hay un objeto volador flotando en el espacio o girando sobre una ciudad en un planeta distante, en la base de toda película de ciencia ficción hay la provocativa pregunta: ‘¿Qué pasaría si…?’ El género de ciencia ficción presenta historias y situaciones que tocan nuestras esperanzas más brillantes y miedos más oscuros acerca de lo que pudo, un día, ser verdad.”

Buscar este blog

Frases célebres:

"Un sutil pensamiento erróneo puede dar lugar a una indagación fructífera que revela verdades de gran valor." Isaac Asimov.

"La Realidad es aquello que, incluso aunque dejes de creer en ello, sigue existinedo y no desaparece".
Philip K. Dick.

Cautivion - Català

La nau de salvament estava arribant a l’òrbita de Cautivion, el planeta més allunyat de la zona comercial de Nou-món.  El color ataronjat que tenyia tota la superfície del planeta com a conseqüència de la nana taronja situada al centre del seu sistema estel·lar, li donaven al planeta un aspecte afruitat. I l’enorme aurora boreal visible des de l’exterior, feia de guinda a tan espectacular bellesa planetària. En Marcows havia estat enviat perquè feia set dies solars que havien perdut la comunicació amb la flota a càrrec de la primera expedició.
- He trobat la senyal de Nümus, em disposo a aterrar vora la seva astronau.- Va informar en Marcows al seu general, mitjançant el intercomunicador.
- Espera Marcows, aplica el protocol de seguretat. Es la primera vegada que arribem a Cautivion i no sabem si la incomunicació amb la flota Nümus es deu a un simple error del seu intercomunicador o a una intoxicació col·lectiva.- Li advertí la general Janis, des de l’altre costat del intercomunicador. En Marcows abaixà el cap i organitzà immediatament als seus suboficials per confeccionar  l’informe preliminar.
- Comandant, tenim un problema amb l’escàner d’infrarojos.- anuncià una suboficial.  
-Per què?- Preguntà en Marcows arrancant-li els documents de les mans.
- Com? Tota la superfície del planeta alberga vida?- Afegí desconcertat.
- Podria tractar-se d’algun tipus d’insecte terrestre del gènere Solenopsis. Al tractar-se d’una espècie invasora, el seu alt índex d’expansió explicaria el fet que l’escàner la detectés com una sola.- Va proposar la suboficial per tranquil·litzar-lo.
 - Comandant,- Va interrompre el suboficial Kirk. –Tinc els components de l’aire. Pel que em mostren els resultats tenim uns percentatges d’oxigen i nitrogen dins dels paràmetres habitables. Però, i aquí ve la dada estranya, existeix Hidrogen en estat de plasma a la troposfera.-
- Un element present normalment a les estrelles... a un planeta?- Contestà en Marcows mentre es rascava el cap pensatiu. Semblava que res li donava una resposta clara sobre què els hi podia haver passat als tripulants de Nümus i els nervis li van prendre el domini. En un impuls descontrolat, apagà el intercomunicador connectat amb el seu general.
- Escolteu-me tots, he de baixar i esbrinar què ha passat a Nümus. Faré primer una ullada jo sol. Prepareu-me la roba aïllant i un impulsor.-
- Comandant, ja sabem que ho fa per la Sneva, però hem de seguir el protoc...- Començà  en Kirk sabent que la dona d’en Marcows estava entre la tripulació de Nümus.
- Jo sóc el comandant, així que prepareu-me tot el que us he demanat, immediatament!-
Un cop enllestit, en Marcows començà a entrar a l’atmosfera de Cautivion amb l’impulsor. Des de que havia arribat a l’òrbita d’aquell planeta, tenia una sensació estranya rere el cap. Com un calfred reconfortant però alhora, amb un regust de mal pressentiment.
Finalment, aterrà el seu impulsor prop de Nümus. El silenci colpidor d’aquell món li accelerava la respiració. Les botes se li clavaven intensament sobre la sorra per la pronunciada gravetat del planeta. Quan per fi va entrar a l’astronau, la sorpresa va ser aclaparant. Els tripulants de Nümus estaven tots asseguts en rotllana a la taula rodona de reunió. Es van girar de cop i el van mirar amb cara inexpressiva.
- Sneva, estàs bé? Què us ha passat?- li preguntà a la seva dona tot agafant-la de l’espatlla. De cop, i sense obtenir resposta, va notar com una petita descàrrega li penetrava per la mà que tenia recolzada sobre l’espatlla de la seva dona i li recorria el cos fins arribar al cervell. Després, es va desmaiar. Al reanimar-se, escoltà una veu:
- Benvingut, Marcows- La seva visió va anar recuperant nitidesa i el seu cos va patir una convulsió de l’ensurt.
- Pare? Si eres mort!- Cridà ofuscat en Marcows.
- No, no sóc el teu pare. Tan sols sóc una projecció dels teus records. Estic dins de les teves connexions neuronals i he buscat la imatge d’un record agradable perquè no et fos incòmode.- Li respongué la imatge del seu pare.
- I qui o què se suposa que ets?-
- Som el que vosaltres anomeneu microorganisme. Habitem de forma latent en aquest planeta. Quan entrem en contacte amb un ésser viu amb connexions neuronals, utilitzem el seu cos com a hoste. Hem descobert que la simbiosi entre la nostre espècie i l’ésser humà es quasi perfecte.-
- Simbiosi? Si utilitzeu el nostre cos d’hoste, desenganyat, sou paràsits! Els meus companys semblen zombis i jo estic parlant amb el meu pare mort. Què ens esteu fent?-
Preguntà en Marcows tot estrenyent la maixella.
- No us volem fer pas cap mal. Igual que vosaltres necessiteu oxigen i aigua per viure, nosaltres necessitem el vostre cos. En aquest planeta teniu tot el que pugueu necessitar, podem conviure aquí tots junts.-
- I nosaltres hem de renunciar a la nostre personalitat?- Alçà el to de veu en Marcows.
- A més a més, hi ha una cosa que esteu obviant, en aquest planeta hi ha hidrogen en estat de plasma. Els humans no podem entrar en contacte amb aquest gas, doncs està carregat elèctricament. L’atmosfera es inestable, i si sortim de la nau sense un equipament especial morim, i si morim, us quedeu sense hoste. Entens això, imitació barata del meu pare?- Un intens silenci inundà la sala. Sobtadament, la cara d’en Marcows es va restaurar. Com si una idea determinant hagués brillat dins del seu cap. I llavors, afegí:
- Molt bé. T’ofereixo un tracte. Us puc portar a un altre planeta on hi ha més humans, d’aquesta manera asseguro l’auge d’ambdues espècies.-
- Un altre planeta amb més humans? I... A què ve tanta hospitalitat de cop i volta? –
- Doncs perquè no us podem combatre i si ens quedem aquí, acabarem morint.-
- No puc veure les teves intencions com podia fer-ho amb la resta dels teus companys. Diguem quin es el motiu i et seguiré on vulguis.-
- Mira-ho com una prova de confiança. Necessites aprendre a respectar i a creure en el teu hoste. Nosaltres no podem veure els vostres pensaments i per tant, som cecs a les vostres intencions. Hem de confiar en el que ens dieu.-
- Això es cert.- Contestà el microorganisme i quedà pensatiu.
- Llavors, us veniu amb mi?- Insistí en Marcows.
- D’acord, et seguirem. De totes maneres, aquí acabaríeu morint massa aviat.- Va retreure el fals pare d’en Marcows.
Pocs instants després, en Marcows ja era al quadre de comandament de Nümus posant-la en funcionament. Va prémer la pantalla tàctil capacitiva per activar la refrigeració de la nau. Va establir la comunicació amb la seva nau i els va advertir que no els seguissin fins que ell no donés nova ordre. Després va posar el pilot automàtic i es va asseure al costat de la seva dona. Al cap d’unes hores, la tripulació va començar a recobrar consciència. Com si el microorganisme hagués deixat de tenir control sobre ells. La Sneva que estava al costat d’en Marcows, li va agafar la mà, el va mirar i li va dir:
- Estimat, Com ho has aconseguit?-
- Vaig adonar-me’n d’un petit detall quan parlava amb el fals pare. Si aquest microorganisme vivia en una atmosfera amb un contingut tan elevat d’Hidrogen de plasma a la seva troposfera potser volia dir que aquest mateix element es el que li proporcionava vida, doncs res es casual en el nostre medi. I sembla que no m’he equivocat. Al treure el microorganisme del seu hàbitat, al aïllar-lo del seu hidrogen, aquest no ho ha resistit.- Li va respondre en Marcows amb un somriure.
- I si t’haguessis equivocat?- Va insistir la Sneva.
- Doncs, hagués tingut que aplicar el pla B, l’autodestrucció de Nümus.- Li respongué en Marcows fent-li picada d’ullet.-
- Llavors, m’alegro que no t’equivoquessis.- Li murmurà la Sneva mentre l’abraçava apassionadament.
Quan per fi van arribar a la terra, el seu planeta natal, en Marcows i la Sneva van anar a la platja a celebrar la victòria. Van jeure a la sorra per observar la bellesa habitual de la posta de sol. I es van quedar dormits agafats de la mà. Un soroll inquietà a en Marcows que es despertà d’un salt. Es fregà els ulls per enfocar millor i llavors, l’ensurt el va deixar glaçat, sense paraules, en blanc. Era la imatge del seu pare, assegut al seu davant amb un somriure d’orella a orella.
- Hola Marcows. Et volia donar les gràcies. No ho haguéssim aconseguit sense tu. Necessitàvem algú que donés confiança a la resta d’humans i ens tragués del nostre planeta. Tot i que podia parlar amb vosaltres no us podia manipular, necessitava de la vostre convicció. Tu tenies la teva dona allí i l’autodestrucció sempre hagués quedat com a última opció. Fer-te pensar que ens havies destruït era necessari perquè sinó mai ens haguessis portat a la terra.- Li va dir el microorganisme que, irònicament, havia assolit el seu objectiu. 

RM.LL.A.